REFLEXES EN MOVIMENT
Envoltat de gent
en aquell trajecte diari. Les cares repetides dels viatgers enfilant les seves
rutines. Avui havia aconseguit seure en un seient al costat de la finestra. Per
una vegada les parpelles no s’aclucaven i el balanceig del tren no em feia
entrar en un son profund. Tampoc tenia ganes però, d’encetar cap conversa. El
dia començava a despuntar, la negror es convertia en un gris platejat per la
presència de núvols que mig tapaven el despuntar del raigs del sol.
De cop vaig girar
el cap i em vaig veure reflectit al vidre de la finestra. Poc a poc em vaig
anar observant. Escrutava tot el meu personatge tot consultant qui era. De cop
vaig prendre consciència del meu envelliment, cabells blancs fent-se presents
amb força, ulls amb bosses, arrugues al
front, pell viscuda. Les experiències transitades en aquells darrers anys
havien passat factura tot deixant petjades de les emocions viscudes a la cara.
No podia discriminar com, però em veia com una serp quan està apunt de fer el
canvi de la pell. Era com una vestimenta desfasada que recobreix una essència
interna i que està apunt de mutar per deixar pas al nou ser.
Vaig tancar els
ulls i vaig començar a escoltar-me; el batec del cor accelerat, la respiració
profunda oxigenant tots els racons del meu cos, una sensació de vibració
interna, d’un somriure ple de serenor i alegria. En aquell estadi vaig poder
visualitzar el canvi tant desitjat des de feia temps. No va ser una decisió
fàcil, però tampoc havia estat presa de cop. Era el resultat d’un procés
d’escolta i diàleg intern. Havia estat la suma de treball personal, de moltes
consultes a partir de xerrades en família, amb amistats i fins hi tot amb tots
els meus jos. La resposta a la meva consulta, trobar el sentit de la meva
existència, havia obtingut resultat a la fi. Entre complicitats amb el nen
interior, el meu animal més salvatge, la meva part més etèria i l’intent de
domini de la ment vaig assolir la seva comunió. Els dies de maldecaps passaven
a l’oblit un cop presa la decisió de consens. Tot té el seu temps, ni curt ni
llarg, tot depèn en que es compari. Filant prim per separar la palla de
l’essència per iniciar el camí de coherència entre totes les meves parts. Les
passes ja començaven a donar fruit. Avui em sentia ple de confiança per despullar-me
definitivament de les meves vestidures d’altra temps. Ara em sentia brollar una
energia plena i sincera des del benestar profund. La vida ja tenia sentit
mentre la meva imatge es dissipava en entrar en un túnel. El túnel de la vida.
Pseudònim: STREAM
