Ja tenim una nova exposició a El Local! En aquest cas els amics i amigues de Manresa ens presenten un repàs, en forma de cartells, de les Festes Majors Alternatives de Manresa.
Segons diuen, és ‘la millor i més antiga de les Festes Majors Alternatives dels Països Catalans’. Així és la FMA de Manresa. Bé, això ens diuen els col·lectius de la capital del Bages que any rere any han anat organitzant edicions.
Vejam. Són divuit les edicions d’una festa major que va néixer lliure, auto gestionada, contestatària, amb contingut i, és clar, molta festa, no fos cas. Al llarg dels anys han sigut varis els col·lectius que l’han impulsada, pel que si feu una repassada als peus dels cartells i aneu localitzant logos de membres de la comissió tindreu una bona radiografia dels moviments catalans (i també locals) dels darrers 25 anys.
Ubicacions? Doncs unes quantes. Avui dia la FMA s’ha consolidat a la Plaça de Puigmercadal, on hi ha el mercat central de manresa: una plaça amb voltes ben peculiar que durant la darrera setmana d’agost es transforma en un punkòdrom digne d’admirar. I això fan els avis i àvies del geriàtric que dona a la plaça: a la tarda, passejadeta per la terrassa, tot mirant com es van muntant les barraques i com els grups comencen a desfilar en les seves proves de so. ‘Vale merci, ya te llamaremos’, que deia l’amic Xavi On the Road, i au, un altre grup provat. Al vespre l’ambient es va animant, els avis van a dormir amb mitja pastilleta més que el que és costum, les barraques ja estan decorades, comencen a arribar milers de persones i la música fa estralls. Música i política, festa i compromís, autogestió i qualitat. Aquestes són les premisses.
La festa dura 7 dies, durant els quals hi trobem activitats ben variades: correbars per començar i per acabar la setmana (sant torne’m-hi!), sopar a la Plaça Gispert amb pregó, concurs d’imitadors o el que faci falta i concertet, concerts dels bèsties, plantada de falla, cremà de la falla, guerra de begudes, sessions de DJ…
Però no tot comença i acaba a finals d’agost. Durant tot l’any, els col·lectius implicats organitzen diversos actes de finançament, rebombori, proselitisme i, sí, dinamització del Barri Antic. A la tardor, guaita’ls, queden un dissabte al matí a l’Havana, el germà Vicente els prepara un esmorzar de forquilla, traca i mocador, i cap a la muntanya a buscar bolets. L’Aplec del Bolet, en diuen. Encabat, tornada a la mítica Plaça de Gispert, prèmits pels bolets més bèsties i les cistelles de més pes, i a guisar l’estofat de vedella o tofu amb bolets. Música, beures i tot plegat, clar. A mitjans de març, torna la bona cuina amb la Calçotada Popular. Centenars de persones prenen el cor del Barri Antic per fotre’s una calçotada com cal. Tot no serà omplir la panxa, i a mitjan mes de maig, torneig de futbol sala. Se’n veuen de tots colors, intergeneracional, semi professionals i també equips completament arrossegats. Ben regadet amb uns barrils de cervesa i musikeli. Això, els que no vénen d’empalmada. Atenció que hi ha nivell. I com que tot no pot ser esport, doncs som-hi al juny amb el darrer dels tiberis (i ben sonat): el Paellator. Mítica data i mítica col·lecció de samarretes amb els dibuixos de l’il·lustrador Pep Pérez i mítiques paelles amb bitxus o vegetals!
Durant tots aquests anys s’han tractat temes transversals durant les programacions de la FMA.
Repasseu els cartellets, admireu els dissenyets, gaudiu imaginant els sidrals que es munten amb aquesta programació de qualitat i, sobretot, no deixeu de lligar fils amb les temàtiques anuals.
Bé, potser no serà la més antiga ni la millor de les Festes Majors Alternatives, però bé mereix una repassadeta de cartells aquí i ara i una visiteta a qualsevol de les edicions.
Per molts anys!
Segons diuen, és ‘la millor i més antiga de les Festes Majors Alternatives dels Països Catalans’. Així és la FMA de Manresa. Bé, això ens diuen els col·lectius de la capital del Bages que any rere any han anat organitzant edicions.
Vejam. Són divuit les edicions d’una festa major que va néixer lliure, auto gestionada, contestatària, amb contingut i, és clar, molta festa, no fos cas. Al llarg dels anys han sigut varis els col·lectius que l’han impulsada, pel que si feu una repassada als peus dels cartells i aneu localitzant logos de membres de la comissió tindreu una bona radiografia dels moviments catalans (i també locals) dels darrers 25 anys.
Ubicacions? Doncs unes quantes. Avui dia la FMA s’ha consolidat a la Plaça de Puigmercadal, on hi ha el mercat central de manresa: una plaça amb voltes ben peculiar que durant la darrera setmana d’agost es transforma en un punkòdrom digne d’admirar. I això fan els avis i àvies del geriàtric que dona a la plaça: a la tarda, passejadeta per la terrassa, tot mirant com es van muntant les barraques i com els grups comencen a desfilar en les seves proves de so. ‘Vale merci, ya te llamaremos’, que deia l’amic Xavi On the Road, i au, un altre grup provat. Al vespre l’ambient es va animant, els avis van a dormir amb mitja pastilleta més que el que és costum, les barraques ja estan decorades, comencen a arribar milers de persones i la música fa estralls. Música i política, festa i compromís, autogestió i qualitat. Aquestes són les premisses.
La festa dura 7 dies, durant els quals hi trobem activitats ben variades: correbars per començar i per acabar la setmana (sant torne’m-hi!), sopar a la Plaça Gispert amb pregó, concurs d’imitadors o el que faci falta i concertet, concerts dels bèsties, plantada de falla, cremà de la falla, guerra de begudes, sessions de DJ…
Però no tot comença i acaba a finals d’agost. Durant tot l’any, els col·lectius implicats organitzen diversos actes de finançament, rebombori, proselitisme i, sí, dinamització del Barri Antic. A la tardor, guaita’ls, queden un dissabte al matí a l’Havana, el germà Vicente els prepara un esmorzar de forquilla, traca i mocador, i cap a la muntanya a buscar bolets. L’Aplec del Bolet, en diuen. Encabat, tornada a la mítica Plaça de Gispert, prèmits pels bolets més bèsties i les cistelles de més pes, i a guisar l’estofat de vedella o tofu amb bolets. Música, beures i tot plegat, clar. A mitjans de març, torna la bona cuina amb la Calçotada Popular. Centenars de persones prenen el cor del Barri Antic per fotre’s una calçotada com cal. Tot no serà omplir la panxa, i a mitjan mes de maig, torneig de futbol sala. Se’n veuen de tots colors, intergeneracional, semi professionals i també equips completament arrossegats. Ben regadet amb uns barrils de cervesa i musikeli. Això, els que no vénen d’empalmada. Atenció que hi ha nivell. I com que tot no pot ser esport, doncs som-hi al juny amb el darrer dels tiberis (i ben sonat): el Paellator. Mítica data i mítica col·lecció de samarretes amb els dibuixos de l’il·lustrador Pep Pérez i mítiques paelles amb bitxus o vegetals!
Durant tots aquests anys s’han tractat temes transversals durant les programacions de la FMA.
Repasseu els cartellets, admireu els dissenyets, gaudiu imaginant els sidrals que es munten amb aquesta programació de qualitat i, sobretot, no deixeu de lligar fils amb les temàtiques anuals.
Bé, potser no serà la més antiga ni la millor de les Festes Majors Alternatives, però bé mereix una repassadeta de cartells aquí i ara i una visiteta a qualsevol de les edicions.
Per molts anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada