Hola gent!!
Després del Nadal continuen les
activitats a El Local!aquest diumenge 13
de gener a les 19h reprenem programació de cinema amb
la pel·lícula “Iron Sky” que obrirà el cicle “Viatge a la lluna”.
No hi falteu!!
La lluna. Únic satèl·lit natural
conegut del nostre planeta Terra, causant de les marees i al que se li
atribueixen tot tipus d’influències al llarg del temps i les cultures. Són
moltes les creences populars que li atorguen poder sobre la vida vegetal i
animal, la fertilitat, el creixement del cabell i ungles o fins i tot l’índex
de criminalitat o l’apetit sexual. La lluna, sobretot quan és plena, és també font
de misteri, associada a diversos mites i llegendes com la bruixeria o els homes
llops. Què seria d’una pel·lícula de terror clàssica sense un primer plànol de
l’astre d’argent?Però la relació del cinema amb la lluna no es limita a aquest
tipus d’històries i ve de molt lluny. La primera pel·lícula de ciència ficció i
de fet, una de les primeres de tota la història del setè art no és altra que
“Viatge a la lluna”, basada en la novel·la homònima de Jules Vernes i dirigida
per George Mèlies (figura recentment homenatjada per Martin Scorsese al seu
esplèndid film “La invención de Hugo”). Fins i tot corre la llegenda urbana de
que l’arribada de l’home a la lluna l’any 1969 no va ser sinó un grandiós muntatge,
rodada en realitat a estudis cinematogràfics per Stanley Kubrick (ni més ni
menys). En aquest nou cicle us presentem dues històries llunàtiques que
continuen aquesta apassionant i fructífera relació: “Iron sky” i “Moon”.
IRON SKY (dir. Timo Vuorensola, 2012, Finlàndia, 93 min.)
A la fi de la Segona Guerra Mundial un grup de
científics nazis van llançar un coet en direcció a la cara oculta de la Lluna.
Una vegada allà, van establir un campament secret que els va permetre recompondre's
i formar un nou exèrcit. 2018 és l'any que han escollit per tornar a la Terra,
amb una missió molt clara: dominar, d'una vegada per sempre, a la Humanitat.
“Iron Sky” és una comèdia de ciència ficció sense
masses pretensions més enllà de passar una bona estona i de pas donar unes
quantes “clatellades” no només al nazisme sinó també a la política
internacional actual, amb personatges que recorden sospitosament alguns de la
realitat com el de Sarah Pallin, evidenciant els paral·lelismes d’uns amb els
altres. Una freakada amb majúscules finançada amb el mètode “crowdfunding”
(aportacions voluntàries per internet) que sorprèn per la seva gran factura tècnica.
