No. No és una degustació, ni un tastet de res. No. És un joc de cartes.
Ara que ens trobem en època de crisi, de daltabaix econòmic (arribarà Octubre, i amb ell, el daltabaix social!), res millor que fer unes cartes i experimentar en primera persona que se sent quan ets dalt de tot (el putu amu) i caus fins al més profund de la merda. I a l'inrevés, com es viu el fet de sortir de la merda màxima i convertir-se en el jefe.
Amb el joc de cartes del ComeMieldas s'hi reprodueixen molts mecanismes de la societat capitalista:
- qui està a dalt de tot, té sempre les millors cartes i totes les facilitats per continuar estant a dalt de tot i continuar tenint sempre les millors cartes. I a l'inrevés, qui està amb la merda fins al coll, abaix de tot, té sempre les pitjors cartes i moltes dificultats per sortir de la merda
- el capitalisme té unes regles, i al joc també les hi ha: la persona comemieldas ha de donar les millors cartes que tingui a la persona que està a dalt de tot (el putu amu), i el putu amu donarà les seves pitjors cartes al comemieldas. El sistema sempre se les munta perquè els poderosos es perpetuïn al poder, i els comemieldas, a menjar merda
Però atenció, perquè com a la crua realitat, no tot és dat i beneït. Es pot sortir de la merda, i també s'hi pot caure. Des del més profund del pou fins a dalt de tot, i des de dalt de tot, fins el final del pou de merda.
És el moment de reivindicar a Fidel Castro i cridar a l'uníson que els Chicago Boys són uns ComeMieldas, que el seu sistema és una estafa i que no volem pagar-lis la crisi. Que la paguin ells i elles, autèntics comemieldas!
Us hi esperem.
DISSABTE 25 D'OCTUBRE
22:00h a el Local
(vine abans i t'ensenyem a jugar)
(+ sopars + beures + musikelis + concurs de titius...)
(GRATIX i AMB PRÈMITS!)
Ara que ens trobem en època de crisi, de daltabaix econòmic (arribarà Octubre, i amb ell, el daltabaix social!), res millor que fer unes cartes i experimentar en primera persona que se sent quan ets dalt de tot (el putu amu) i caus fins al més profund de la merda. I a l'inrevés, com es viu el fet de sortir de la merda màxima i convertir-se en el jefe.
Amb el joc de cartes del ComeMieldas s'hi reprodueixen molts mecanismes de la societat capitalista:
- qui està a dalt de tot, té sempre les millors cartes i totes les facilitats per continuar estant a dalt de tot i continuar tenint sempre les millors cartes. I a l'inrevés, qui està amb la merda fins al coll, abaix de tot, té sempre les pitjors cartes i moltes dificultats per sortir de la merda
- el capitalisme té unes regles, i al joc també les hi ha: la persona comemieldas ha de donar les millors cartes que tingui a la persona que està a dalt de tot (el putu amu), i el putu amu donarà les seves pitjors cartes al comemieldas. El sistema sempre se les munta perquè els poderosos es perpetuïn al poder, i els comemieldas, a menjar merda
Però atenció, perquè com a la crua realitat, no tot és dat i beneït. Es pot sortir de la merda, i també s'hi pot caure. Des del més profund del pou fins a dalt de tot, i des de dalt de tot, fins el final del pou de merda.
És el moment de reivindicar a Fidel Castro i cridar a l'uníson que els Chicago Boys són uns ComeMieldas, que el seu sistema és una estafa i que no volem pagar-lis la crisi. Que la paguin ells i elles, autèntics comemieldas!
Us hi esperem.
DISSABTE 25 D'OCTUBRE
22:00h a el Local
(vine abans i t'ensenyem a jugar)
(+ sopars + beures + musikelis + concurs de titius...)
(GRATIX i AMB PRÈMITS!)
