Ei família!
El pròxim 5 de febrer a les 19h tenim Dimecres Crític! Es farà la presentació del llibre "Grups autònoms. Una crònica armada de la transacció democràtica" amb el seu autor Joni D.
El setembre de 1973 era desarticulat el MIL però aquella ràtzia no va acabar amb el moviment autònom armat sinó que el va reforçar. Les accions per intentar evitar l'execució de Puig Antich, primer, i les que es van dur a terme per expressar la ràbia un cop realitzada aquesta, es van estendre com una taca d'oli.
Un any després de la desarticulació de l’OLLA i dels GARI moria el dictador, en poc temps es va passar de lluitar contra una dictadura feixista a fer-ho contra una democràcia capitalista i monàrquica.
Van ser els temps en que el rei jurà els Principios del Movimiento Nacional i la Constitució, el PSOE abandonà el marxisme, el PCE deixà enrere el republicanisme i el capital fonamentà les bases del sistema social que ha acabat esclafant socialment i econòmica la ciutadania de l'estat espanyol.
Fou una lluita que durà poc més de deu anys fins que el 1984 es desmantellaren els darrers grups actius.
Aquest llibre ens apropa als joves que van formar part d'aquells grups autònoms que es van rebel·lar davant de la gran mentida anomenada "transició democràtica" i també al context en el qual van viure: la contracultura, l'autonomia obrera, la clandestinitat i, per suposat, la repressió. La mort del Jebo, en esclatar-li l'artefacte que manipulava a Tolosa de Llenguadoc o l'assassinat de l’Agustín Rueda a la presó de Carabanchel formen part de la nostra història silenciada.
Joni D. va néixer el 1968 i des de ben jove va fer girar la seva vida al voltant de la cultura. Entre 1982 i 1996 va fer de music, cantant, periodista, editor fonogràfic i promotor, sempre d’una manera no professional en el sentit econòmic de la paraula. El 1997 va crear l’empresa de promoció musical Hace Color, alguns dels grups de la qual van donar, si més no, mitja volta al món, com ara Cheb Balowski, La Kinky Beat, Joxe Ripiau o Fermin Muguruza.
A finals de l’any 2010 va publicar el seu primer llibre “Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels 80”, un llibre que recollia les seves memòries de joventut i que va rebre una gran resposta per part de crítica i públic. Va ser, a més, el primer llibre d’una nova editorial cooperativista, La Ciutat Invisible. El resultat de la col•laboració entre la nova editorial i el novell autor va ser totalment inesperat: més de 3000 còpies venudes en dos anys incloent una edició en castellà vuit mesos després de la primera distribució de l’original.
Algunes de les frases que els mitjans li van dedicar:
Un libro de memorias, que está despertando interés por la calidad de su prosa, su abundante material gráfico y su rescate de la historia. (Santi Palos, Diari de Terrassa).
Ric en imatges i memorabilia que retraten a la perfecció la Barcelona punk i underground dels vuitanta. (Mondo Sonoro).
Esto pasó aquí, hace veinte años, y no hay otra forma de aprenderlo que leyendo libros como Que Pagui Pujol!. Un trabajo imprescindible. (Kiko Amat, Rockdelux).
Un llibre vibrant i compromès. (Ricard Martín, Ara).
Describe con pasión el hervidero que fueron esos años (…) está muy bien estructurado y contiene al final una impagable cronología. ((F.P., Cáñamo).
Absolutamente indispensable. (Juan Palacios, Rock Estatal).
Com ell mateix explica avui dia, aquell primer llibre només va pretendre ser un experiment mitjançant el qual poder valorar la seva capacitat d’escriure per atrevir-se, o no, a fer aquest treball que ara ens presenta i que és, en realitat, el seu veritable projecte del darrer lustre.
Joni D. ens presenta el primer llibre que tracta d’una manera antropològica, històrica i periodística, la trajectòria dels joves membres dels grups autònoms armats que, a partir del MIL i fins ben entrat el govern socialista, van lluitar contra el sistema social sota el qual van viure.
Una visió d’una part de la història, oblidada i silenciada, que, ara, s’afronta d’una manera valent però completament diferent als llibres d’història clàssics, amb una estructura molt personal i gens habitual que dona el veritable protagonisme a l’evolució social i política d’uns joves en comptes de fer-ho sobre els propis joves.
Us esperem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada