Bones família!!
El proper diumenge 4 de desembre reprenem la programació cinèfila amb un cicle de màxima actualitat titulat: "La crisi capitalista". El primer film a projectar serà "Capitalismo: una historia de amor" de Michael Moore. Sabem que al nostre molt honorable President no li agradaria massa que vinguessis però si pots no ho dubtis i passa't, t'assegurem que valdrà la pena. Com sempre, t'esperem a partir de les 19.30h!!
CICLE: LA CRISI CAPITALISTA
Si hi ha una paraula a la que ens hem acostumat a sentir en els últims temps és “Crisi”. Una crisi, la del sistema capitalista, que ha esdevingut la justificació de qualsevol mena de retallades socials, pèrdua de drets laborals, privatitzacions, desaparició de llocs de treball i acomiadaments, increments del preu de bens bàsics, desnonaments a dojo i qualsevol altra barbaritat econòmica i social que puguem veure cada dia als diaris i mitjans de comunicació. Una “Crisi”, així en majúscules, contra la que no es pot fer res, només callar, abaixar el cap i intentar tirar endavant que ja vindran temps millors, ens diuen. Una “Crisi” que està suposant de facto el desmantellament progressiu de l’Estat del Benestar i el triomf inqüestionable de la doctrina neoliberal. Una “Crisi”, però, que mentre ha suposat l’empitjorament de les condicions de vida de la majoria de la població mundial per a una minoria ha representat el negoci de la seva vida. Sabem, per exemple, que els banquers, principals responsables d’aquesta crisi amb la seva especulació, han sigut els primers (un cop “rescatats” amb els diners de totes) a apujar-se els sous. Altres, com el famós i impresentable “broker” entrevistat a la BBC es vanaglorien públicament de que portaven anys esperant un moment com aquest per a enriquir-se despietadament. En definitiva, per als amos del món, la crisi ha resultat la millor excusa per a imposar polítiques totalment favorables als seus interessos que faran reduir el pes de la intervenció pública (amb l’augment de possibilitats de mercat que per a ells suposa) i deixaran a una població cada cop més desprotegida i minvada de drets socials i laborals. Uns drets que van costar molta sang i lluita a generacions i que dia rere dia assistim a la seva destrucció. Una destrucció que es presenta als mass media com a responsable i inevitable. Però com diu la cita cèlebre: "Pots enganyar a tot el món algun temps. Pots enganyar a alguns tot el temps. Però no pots enganyar a tot el món tot el temps.". Aquestes dues pel·lícules documentals que formen el cicle “La crisi capitalista” ens seran de gran ajuda per a desemmascarar la tossuda realitat i entendre millor el que està passant. El proper pas és reaccionar, com ja està començant a fer molta gent a tot el planeta...
CAPITALISMO: UNA HISTORIA DE AMOR (dirigida per Michael Moore, 2009, USA, 105 min.)
Michael Moore, una de les veus més crítiques actuals dels USA que va saltar a la fama amb pel·lícules documentals com “Bowling for Columbine” o “Fahrenheit 9/11” denuncia aquest cop el sistema capitalista de Wall Street, adoptant un punt de vista que analitza la crisi financera mundial i l’economia nord-americana en plena transició entre els governs de George W. Bush i Barack Obama (sorprèn la complicitat que mostra amb aquest últim en una escena final, el temps ha demostrat que les expectatives de canvi creades a aquest país van ser molt més grans que els resultats).
Ens trobem davant de la última creació del seu director. Un film on trobem els recursos habituals de Michael Moore, aconseguint fer una crítica mordaç al sistema capitalista i als grans poders, a la política dels EUA i alhora fent-nos passar una bona estona amb grans dosis d’humor i també d’emoció. Una pel·lícula irreverent i combativa on s’explica l’anomenada “Crisi” d’una manera molt diferent a com els mass media ens tenen acostumats. Molt recomanable.
