ÚLTIMA PARADA: CIUTAT ANÒNIMA
La vida a la ciutat era
una merda i tots ho sabien, sobretot els menys afortunats.
Havia estat algú però la beguda i les dones li havien portat a acabar així. No es penedia d'això, mes bé s'entristia en pensar que la gent no s'adonava que tot era una gran mentida.
Amb la posta del sol, com si fugís de la trista estampa que produeix els barris baixos de la ciutat, aquest enfilà al bar mes proper on gastar els pocs dòlars que li quedaven.
Havia estat algú però la beguda i les dones li havien portat a acabar així. No es penedia d'això, mes bé s'entristia en pensar que la gent no s'adonava que tot era una gran mentida.
Amb la posta del sol, com si fugís de la trista estampa que produeix els barris baixos de la ciutat, aquest enfilà al bar mes proper on gastar els pocs dòlars que li quedaven.
Potser hi ha gent
genèticament predisposada al fracàs o potser és Déu qui decideix cap a on
caminem. En qualsevol cas per a gent així no existeix rescat possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada