Cinema diumenge 29!!!
Aquest diumenge, després d'una jornada de treball col.lectiu, una barbacoa copiosa i algun que altre joc de taula si s'escau, torna el cinema a El Local a partir de les 19.30h per rematar el dia passant una bona estona amb la pel.lícula "Kung Fu Sion" (2004, Xina, 99 min.) de Stephen Chow.
Sinopsi:
Sinopsi:
Registre humorístic dels suburbis de la Xina pre-revolucionària. Dins aquest ambient creix un noi que des de petit somia convertir-se en karateka i unir-se a la banda dels “hachas”. Fent-se passar per “hacha” arribarà a un barri anomenat Villa Pocilga on hi ha xinesos amb accents de tota mena: mexicans, catalans, gallecs, andalusos i fins i tot algun amb accent xinès! Però amb aquest mestissatge lingüístic del barri no acaba tot, molts d’aquests veïns tenen habilitats innates que descobriran quan comencin a torçar-se les coses.
El director va dirigir un parell d’anys abans Shaolin Soccer, aproximació a Oliver y Benji exagerant molt més les piruetes sobre el camp de futbol, els efectes especials són espectaculars i l’estil d’humor és molt semblant al de Kung-Fu Sion.
Us hi esperem!!
Xerrada Projecte Guifi.net!!
Família!
El proper dissabte 21 El Local acollirà una xerrada sobre el projecte Guifi.net, una xarxa de telecomunicacions wifi (sense cables), oberta, lliure i neutral. Ens visitaran el Tomás Velázquez y l’Adrián Capel, membres de la Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral Guifi.net. Ens explicaran ben bé en què consisteix això de la xarxa wifi, de que sigui un projecte obert, horitzontal, de si amb això tindrem internet gratis o de què caram estem parlant. A més, també ens posaran al dia de com està el procés de desplegament de la xarxa a Cerdanyola i Ripollet i què caram ens cal per sumar-nos a la iniciativa (per començar un ordinador, però no gaire cosa més...).
Sense dubtes, en un moment on les tecnologies i les comunicacions són bàsiques, estem disposades a renunciar als beneficis i excedents que es produeixen i que resten controlats per les empreses privades a les quals contractem els serveis?
Feu una ullada al text següent i no deixeu de visitar els següents links:
http://fundacio.guifi.net/ i http://ripollet.guifi.net/
Us esperem el proper dissabte!
Les possibilitats que ofereix la tecnologia de comunicacions de dades sense fils ha facilitat que arreu s’hagin construït múltiples iniciatives de xarxes sensefils, ja siguin particulars, de comunitats, o de tota mena, ja no tan orientades a proporcionar una casa sense fils, com també a connectar amb el veïnat i així poder posar en comú recursos i serveis, que com que no estan sota el control de una empresa amb ànim de lucre, només coneixen el límit de les possibilitats tecnològiques, la imaginació i la capacitat de cadascú.
L’objectiu de guifi.net és doncs posar en comú aquesta infraestructura i proporcionar els mecanismes d’organització perquè funcioni i es gestioni. No és en cap cas una empresa ni privada ni governamental orientada a proporcionar un servei públic o de pagament, sinó simplement la coincidència en un interès comú del grup de persones que el forma i al qual tothom hi és convidat a afegir-s’hi.
Enfocat d’aquesta manera, els beneficis que proporciona són notables: Avui en dia la tecnologia crea "excedents" que en recursos que no sempre podem aprofitar de forma particular, si els posem en comú no es renuncia a res i a canvi obtenim accés als que els altres estan a la vegada disposats a compartir amb nosaltres.
Aquesta lògica no només és simple, sinó a més te un component molt important en el món d’avui en dia: Crear un espai on s’extreu un benefici particular però precisament per fer-ho d’una manera col·lectiva. És una manera de fer servir les tecnologies en benefici de les persones i no pas a l’inrevés.
Les comunitats wifi compleixen també una altra funció important, i és la de posar a l’abast de tothom tecnologies tan aviat com algú estigui disposat a fer-ho i no pas només a conveniència d’estratègies comercials de grans empreses, que no sempre actuen segons les condicions de mercat i possibilitats tecnològiques, ja sigui per posició dominant o en funció de la regulació existent. I al preu que costa, no pas al que ens diguin.
guifi.net també és un espai de recerca i desenvolupament per a la adaptació d’aquestes tecnologies a les finalitats que li són pròpies en una xarxa oberta.
El proper dissabte 21 El Local acollirà una xerrada sobre el projecte Guifi.net, una xarxa de telecomunicacions wifi (sense cables), oberta, lliure i neutral. Ens visitaran el Tomás Velázquez y l’Adrián Capel, membres de la Fundació Privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral Guifi.net. Ens explicaran ben bé en què consisteix això de la xarxa wifi, de que sigui un projecte obert, horitzontal, de si amb això tindrem internet gratis o de què caram estem parlant. A més, també ens posaran al dia de com està el procés de desplegament de la xarxa a Cerdanyola i Ripollet i què caram ens cal per sumar-nos a la iniciativa (per començar un ordinador, però no gaire cosa més...).
Sense dubtes, en un moment on les tecnologies i les comunicacions són bàsiques, estem disposades a renunciar als beneficis i excedents que es produeixen i que resten controlats per les empreses privades a les quals contractem els serveis?
Feu una ullada al text següent i no deixeu de visitar els següents links:
http://fundacio.guifi.net/ i http://ripollet.guifi.net/
Us esperem el proper dissabte!
Les possibilitats que ofereix la tecnologia de comunicacions de dades sense fils ha facilitat que arreu s’hagin construït múltiples iniciatives de xarxes sensefils, ja siguin particulars, de comunitats, o de tota mena, ja no tan orientades a proporcionar una casa sense fils, com també a connectar amb el veïnat i així poder posar en comú recursos i serveis, que com que no estan sota el control de una empresa amb ànim de lucre, només coneixen el límit de les possibilitats tecnològiques, la imaginació i la capacitat de cadascú.
L’objectiu de guifi.net és doncs posar en comú aquesta infraestructura i proporcionar els mecanismes d’organització perquè funcioni i es gestioni. No és en cap cas una empresa ni privada ni governamental orientada a proporcionar un servei públic o de pagament, sinó simplement la coincidència en un interès comú del grup de persones que el forma i al qual tothom hi és convidat a afegir-s’hi.
Enfocat d’aquesta manera, els beneficis que proporciona són notables: Avui en dia la tecnologia crea "excedents" que en recursos que no sempre podem aprofitar de forma particular, si els posem en comú no es renuncia a res i a canvi obtenim accés als que els altres estan a la vegada disposats a compartir amb nosaltres.
Aquesta lògica no només és simple, sinó a més te un component molt important en el món d’avui en dia: Crear un espai on s’extreu un benefici particular però precisament per fer-ho d’una manera col·lectiva. És una manera de fer servir les tecnologies en benefici de les persones i no pas a l’inrevés.
Les comunitats wifi compleixen també una altra funció important, i és la de posar a l’abast de tothom tecnologies tan aviat com algú estigui disposat a fer-ho i no pas només a conveniència d’estratègies comercials de grans empreses, que no sempre actuen segons les condicions de mercat i possibilitats tecnològiques, ja sigui per posició dominant o en funció de la regulació existent. I al preu que costa, no pas al que ens diguin.
guifi.net també és un espai de recerca i desenvolupament per a la adaptació d’aquestes tecnologies a les finalitats que li són pròpies en una xarxa oberta.
Cinema diumenge 15!!!
Aquest diumenge una nova sessió de cinema a El Local a partir de les 19.30h amb la pel.lícula "La semilla del diablo" (1968, USA, 130 min.), del gran Roman Polanski.
SINOPSI
Guy i Rosemary són una parella de recent casats que es traslladen a un apartament de New York, ubicat a un edifici famós pels esgarrifosos crims ocorreguts en el passat. Aviat coneixeran a Minnie i Roman Castevet, una parella de veïns d’edat avançada que començaran a interferir de manera notòria a les seves vides.
SINOPSI
Guy i Rosemary són una parella de recent casats que es traslladen a un apartament de New York, ubicat a un edifici famós pels esgarrifosos crims ocorreguts en el passat. Aviat coneixeran a Minnie i Roman Castevet, una parella de veïns d’edat avançada que començaran a interferir de manera notòria a les seves vides.
Una pel.lícula clau en el gènere de terror, basada en la novel.la “Rosemary’s Baby” d’Ira Levin, destacada pel fí retrat psicològic del seu personatge principal, atrapat en un ambient obsessiu i amenaçador i sobretot perque la sensació de terror i suspens recau en la creació atmosfèrica abans que en els estralls del psicòpata o dimoni de torn o de l’utilització d’efectes especials. Obra mestra.
Us hi esperem!!
Wifi a El Local!!!
Atenció, atenció!!!
Aquest cop va de veritat. Ja tenim connexió gratuïta a Internet mitjançant el Wifi a El Local en ple funcionament!!
Només us heu de connectar a l'usuari "COP-CpR" i demanar la contrasenya al Tino
Això sí, d moment els portàtils els haureu d portar de casa!!
Salut!!
Aquest cop va de veritat. Ja tenim connexió gratuïta a Internet mitjançant el Wifi a El Local en ple funcionament!!
Només us heu de connectar a l'usuari "COP-CpR" i demanar la contrasenya al Tino
Això sí, d moment els portàtils els haureu d portar de casa!!
Salut!!
Exposició FMA de Manresa!!
Ja tenim una nova exposició a El Local! En aquest cas els amics i amigues de Manresa ens presenten un repàs, en forma de cartells, de les Festes Majors Alternatives de Manresa.
Segons diuen, és ‘la millor i més antiga de les Festes Majors Alternatives dels Països Catalans’. Així és la FMA de Manresa. Bé, això ens diuen els col·lectius de la capital del Bages que any rere any han anat organitzant edicions.
Vejam. Són divuit les edicions d’una festa major que va néixer lliure, auto gestionada, contestatària, amb contingut i, és clar, molta festa, no fos cas. Al llarg dels anys han sigut varis els col·lectius que l’han impulsada, pel que si feu una repassada als peus dels cartells i aneu localitzant logos de membres de la comissió tindreu una bona radiografia dels moviments catalans (i també locals) dels darrers 25 anys.
Ubicacions? Doncs unes quantes. Avui dia la FMA s’ha consolidat a la Plaça de Puigmercadal, on hi ha el mercat central de manresa: una plaça amb voltes ben peculiar que durant la darrera setmana d’agost es transforma en un punkòdrom digne d’admirar. I això fan els avis i àvies del geriàtric que dona a la plaça: a la tarda, passejadeta per la terrassa, tot mirant com es van muntant les barraques i com els grups comencen a desfilar en les seves proves de so. ‘Vale merci, ya te llamaremos’, que deia l’amic Xavi On the Road, i au, un altre grup provat. Al vespre l’ambient es va animant, els avis van a dormir amb mitja pastilleta més que el que és costum, les barraques ja estan decorades, comencen a arribar milers de persones i la música fa estralls. Música i política, festa i compromís, autogestió i qualitat. Aquestes són les premisses.
La festa dura 7 dies, durant els quals hi trobem activitats ben variades: correbars per començar i per acabar la setmana (sant torne’m-hi!), sopar a la Plaça Gispert amb pregó, concurs d’imitadors o el que faci falta i concertet, concerts dels bèsties, plantada de falla, cremà de la falla, guerra de begudes, sessions de DJ…
Però no tot comença i acaba a finals d’agost. Durant tot l’any, els col·lectius implicats organitzen diversos actes de finançament, rebombori, proselitisme i, sí, dinamització del Barri Antic. A la tardor, guaita’ls, queden un dissabte al matí a l’Havana, el germà Vicente els prepara un esmorzar de forquilla, traca i mocador, i cap a la muntanya a buscar bolets. L’Aplec del Bolet, en diuen. Encabat, tornada a la mítica Plaça de Gispert, prèmits pels bolets més bèsties i les cistelles de més pes, i a guisar l’estofat de vedella o tofu amb bolets. Música, beures i tot plegat, clar. A mitjans de març, torna la bona cuina amb la Calçotada Popular. Centenars de persones prenen el cor del Barri Antic per fotre’s una calçotada com cal. Tot no serà omplir la panxa, i a mitjan mes de maig, torneig de futbol sala. Se’n veuen de tots colors, intergeneracional, semi professionals i també equips completament arrossegats. Ben regadet amb uns barrils de cervesa i musikeli. Això, els que no vénen d’empalmada. Atenció que hi ha nivell. I com que tot no pot ser esport, doncs som-hi al juny amb el darrer dels tiberis (i ben sonat): el Paellator. Mítica data i mítica col·lecció de samarretes amb els dibuixos de l’il·lustrador Pep Pérez i mítiques paelles amb bitxus o vegetals!
Durant tots aquests anys s’han tractat temes transversals durant les programacions de la FMA.
Repasseu els cartellets, admireu els dissenyets, gaudiu imaginant els sidrals que es munten amb aquesta programació de qualitat i, sobretot, no deixeu de lligar fils amb les temàtiques anuals.
Bé, potser no serà la més antiga ni la millor de les Festes Majors Alternatives, però bé mereix una repassadeta de cartells aquí i ara i una visiteta a qualsevol de les edicions.
Per molts anys!
Segons diuen, és ‘la millor i més antiga de les Festes Majors Alternatives dels Països Catalans’. Així és la FMA de Manresa. Bé, això ens diuen els col·lectius de la capital del Bages que any rere any han anat organitzant edicions.
Vejam. Són divuit les edicions d’una festa major que va néixer lliure, auto gestionada, contestatària, amb contingut i, és clar, molta festa, no fos cas. Al llarg dels anys han sigut varis els col·lectius que l’han impulsada, pel que si feu una repassada als peus dels cartells i aneu localitzant logos de membres de la comissió tindreu una bona radiografia dels moviments catalans (i també locals) dels darrers 25 anys.
Ubicacions? Doncs unes quantes. Avui dia la FMA s’ha consolidat a la Plaça de Puigmercadal, on hi ha el mercat central de manresa: una plaça amb voltes ben peculiar que durant la darrera setmana d’agost es transforma en un punkòdrom digne d’admirar. I això fan els avis i àvies del geriàtric que dona a la plaça: a la tarda, passejadeta per la terrassa, tot mirant com es van muntant les barraques i com els grups comencen a desfilar en les seves proves de so. ‘Vale merci, ya te llamaremos’, que deia l’amic Xavi On the Road, i au, un altre grup provat. Al vespre l’ambient es va animant, els avis van a dormir amb mitja pastilleta més que el que és costum, les barraques ja estan decorades, comencen a arribar milers de persones i la música fa estralls. Música i política, festa i compromís, autogestió i qualitat. Aquestes són les premisses.
La festa dura 7 dies, durant els quals hi trobem activitats ben variades: correbars per començar i per acabar la setmana (sant torne’m-hi!), sopar a la Plaça Gispert amb pregó, concurs d’imitadors o el que faci falta i concertet, concerts dels bèsties, plantada de falla, cremà de la falla, guerra de begudes, sessions de DJ…
Però no tot comença i acaba a finals d’agost. Durant tot l’any, els col·lectius implicats organitzen diversos actes de finançament, rebombori, proselitisme i, sí, dinamització del Barri Antic. A la tardor, guaita’ls, queden un dissabte al matí a l’Havana, el germà Vicente els prepara un esmorzar de forquilla, traca i mocador, i cap a la muntanya a buscar bolets. L’Aplec del Bolet, en diuen. Encabat, tornada a la mítica Plaça de Gispert, prèmits pels bolets més bèsties i les cistelles de més pes, i a guisar l’estofat de vedella o tofu amb bolets. Música, beures i tot plegat, clar. A mitjans de març, torna la bona cuina amb la Calçotada Popular. Centenars de persones prenen el cor del Barri Antic per fotre’s una calçotada com cal. Tot no serà omplir la panxa, i a mitjan mes de maig, torneig de futbol sala. Se’n veuen de tots colors, intergeneracional, semi professionals i també equips completament arrossegats. Ben regadet amb uns barrils de cervesa i musikeli. Això, els que no vénen d’empalmada. Atenció que hi ha nivell. I com que tot no pot ser esport, doncs som-hi al juny amb el darrer dels tiberis (i ben sonat): el Paellator. Mítica data i mítica col·lecció de samarretes amb els dibuixos de l’il·lustrador Pep Pérez i mítiques paelles amb bitxus o vegetals!
Durant tots aquests anys s’han tractat temes transversals durant les programacions de la FMA.
Repasseu els cartellets, admireu els dissenyets, gaudiu imaginant els sidrals que es munten amb aquesta programació de qualitat i, sobretot, no deixeu de lligar fils amb les temàtiques anuals.
Bé, potser no serà la més antiga ni la millor de les Festes Majors Alternatives, però bé mereix una repassadeta de cartells aquí i ara i una visiteta a qualsevol de les edicions.
Per molts anys!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)