Després d'una exitosa "Nit de Terror" a la terrasseta, tornen les cites cinèfiles de les tardes de diumenges a El Local!!com sempre, a partir de les 19.30h!!
La pel.lícula escollida d'aquesta setmana és "Canino"(2009, Grècia, 96 min.), del director Yorgos Lanthimos, que obrirà el cicle "Fills sobreprotegits". "El video de Benny", de Michael Haneke, tancarà el cicle el proper 24 d'octubre.
Aquest nou cicle de cinema té l’objectiu de reflectir i fer reflexionar sobre uns mals hàbits que s’estan donant cada cop més sovint avui dia en l’àmbit de l’educació paterna i materna. Aquests nous hàbits es caracteritzen per una protecció excessiva dels seus fills i filles.
Pares i mares que defensen costi el que costi la seva canalla respecte un món exterior que veuen completament hostil i amenaçador, amagant-los en una bombolla i no deixant-los que s’equivoquin i aprenguin de la pròpia experiència. Generant al cap i a la fí, sense voler-ho, éssers immadurs i irresponsables, quan no petits monstres.
La primera cinta (Canino) mostra un cas extrem de sobreprotecció familiar. Els pares tenen tancats els fills dins casa des del seu naixement donat que el món extern aporta valors perjudicials segons el seu parer i ells escolliran tot allò que hagin d’aprendre els seus fills.
A la segona (El vídeo de Benny) tenim el cas contrari: uns pares que no pensen gaire a l’educació del seu fill, compensant-lo amb diners i capricis. Només quan l’actitud del seu fill se’ls en vagi de les mans actuaran i ho faran sense voler veure la realitat, aillant-lo i encubrint-lo.
SINOPSI
Uns pares decideixen aïllar els seus fills de la societat des del seu naixement. D’aquesta manera tot el que sabran del món quan siguin majors serà allò que els seus pares volien. Arriba un moment que el pare decideix portar una noia per a que el seu fill ja adult satisfaci les seves necessitats sexuals, aquest petit contacte amb l’exterior obrirà la porta a noves actituts en uns fills amb personalitat censurada i això trasbalsarà els plans paterns.
Apunts sobre la importància de la pel·lícula:
És un film amb grans dosis de crueltat combinats amb humor negre que afecten força l’espectador. Aquest és l’objectiu d’una pel·lícula que vol fer reflexionar més enllà de l’educació als fills, cap a la manipulació de masses políticament. Tenint en compte que una sola persona amb tot el poder (pare-dictador) es capaç d’alterar la personalitat d’un conjunt (fills-societat) mitjançant la censura.
Va rebre el premi a la millor pel·lícula a Cannes (Un certain regard-2009), a Sitges (2009) el premi al millor director revel·lació i pel·lícula de públic jove i mundialment múltiples premis.
Us hi esperem!!!
