MICRORELAT Nº 14


NECESSITO EL QUE EM DEMANES

Cada dia veia més lluny el motiu que li portava cada matí botonar-se la bata, i entelar amb un alè càlid i ràpid la seva mascareta.
La llum artificial de la sala encerclava la circumferència perfecte, dissenyada al cantó esquerre, d'un tors en estat d'espera i rescat. El metge, amb el braç estirat i la palma de la mà oberta, havia de controlar el fràgil batec d'un cor que no estimava, a la vegada que el seu, accelerat però poruc, formant un rebombori dins el seu cos, des de el pit fins els peus.
Perdia el control dels dos cors.
No n'estimava a cap.

Sàlvia i altres herbes del camp

Cap comentari: