NECESSITO
EL QUE EM DEMANES
Cada
dia veia més lluny el motiu que li portava cada matí botonar-se la bata, i
entelar amb un alè càlid i ràpid la seva mascareta.
La
llum artificial de la sala encerclava la circumferència perfecte, dissenyada al
cantó esquerre, d'un tors en estat d'espera i rescat. El metge, amb el braç
estirat i la palma de la mà oberta, havia de controlar el fràgil batec d'un cor
que no estimava, a la vegada que el seu, accelerat però poruc, formant un
rebombori dins el seu cos, des de el pit fins els peus.
Perdia
el control dels dos cors.
No
n'estimava a cap.
Sàlvia i altres herbes del camp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada