Aquest diumenge a partir de les 19:30h a El Local una sessió de cinema molt especial. Tanquem el cicle “Ens controlen!!! Ens vigilen!!!” amb la pel.lícula “Estan vivos” (1988, USA, 95 min.).
Mentre que a “La vida de los otros” s’ens mostraven algunes de les pràctiques de “guerra bruta” i espionatge que utilitzen els estats per vigilar i controlar als seus ciutadans, al film d’aquesta setmana, a partir d’una metáfora rabiosament sugestiva, podem assistir tant a la repressió més directa i brutal contra la resistència com sobretot a un altre tipus de control i dominació, segurament el més perillòs de tots. Ens referim al control del pensament i de les idees a partir de la propaganda, el màrketing i els mass media, a partir d’un discurs únic que és present a tot arreu i que l’individu percep com a món donat per descomptat, com a natural i majoritari.
Aquesta “normalitat” però, aquest “món feliç” on la majoria de la població, en una il.lusió de lliure tria, sent com a propis uns determinats valors i actua en consonància, persegueix uns objectius i model de vida que en realitat només representen els interessos i la voluntat d'uns pocs... aquest és el més temible dels controls.
Arribats a un hipotètic extrem on ningú sentís la necessitat de rebelar-se, de ser crític, de qüestionar, de lluitar, d’organitzar la resistència, de denunciar les injustícies, de plantar cara als que tenen el poder, de defensar i reclamar els seus drets… llavors fins i tot la repressió faria nosa. Precisament contra això ens vol prevenir aquest film, recordant-nos a tots la importància de renovar cada dia el nostre compromís, de no adormir-nos perquè ells… ells SÓN VIUS!!!
SINOPSI
Un solitari aturat descobreix que la seva societat està sent dominada per una raça superior d’extraterrestres, que es disfressen d’éssers humans i planegen ampliar el seu control a la galaxia…
Film admirable del mestre John Carpenter (“La nit de Halloween”, “La cosa”), molt ben narrat i decididament subversiu , que carrega contra el capitalisme en general i la política reaganeana (per evitar malentesos a qui no domini prou la ortografia, ens referim a la del ex-president dels USA de nom Ronald, no a la dictadura jamaicana, encara que no descartem conexions...) en particular invertint el sentit dels tòpics més característics del cinema d’acció d’aquella época (Rambo i cia) d’herois musculosos, armament sofisticat i solucions violentes i que alhora remet, amb “carinyo” i sentit de l’humor, al esquema d’infiltració alienígena popularitzat pel cinema de ciencia-ficció dels 50. Cita ineludible.
