MICRORELAT Nº 10

 2013

A un poble perdut, de no més de cent habitants, alguna cosa ha canviat. Quatre adolescents sentats en filera a una escala, un al costat de l'altre. No es parlen. Aïllats del món, escriuen  als seus smartphones. Anècdotes absurdes o pensaments inconnexes o, qui sap, preparen la propera revolució.

LLUNANOVA

MICRORELAT n°9

 DESTINO

"Erais perfecto el uno para el otro, teniais un gran futuro". Escuchó los reproches como si no fueran con él. Meses más tarde escucharía. "Abandonar el trabajo! a quien se le ocurre!". Empezó a vivir al dia, se alimentaba y dormia cuando podia. Hasta ayer. Las noticias dirian: "Joven perturbado hace saltar el parlamento. Ningún superviviente en el hemiciclo". Nunca le importaron las consecuencias de sus decisiones, nació sin la capacidad de imaginar el futuro. Todo cambió cuando nació su sobrina, entonces vió claramente el mundo corrupto en el que se ella creceria y no pudo soportarlo.   

OUTSIDER

MICRORELAT n°8

RECALCOMANÍA

Soy una calcomanía engendrada por las batallas de conglomerados mediáticos. Eres igual que yo, ya lo conocemos todo sin interacción, las playas de Mali y los satélites de Júpiter. Y preferimos la artificialidad de la segunda mano con sus bandas sonoros y sus contrapicados para crear una realidad inexistente que llena los pulmones de nitrógeno y los ojos de escamosos cocodrilos. Soy una calcomanía. Si me mojas me traspasaré a tu piel para ensuciarte y cubrirte de mi yo. De nuestro yo. Del yo globalizado. Del yo que se esconde tras gruesas paredes de LED y luces infrarrojas.   

BOOMBABAY

MICRORELAT n°7

CORRUPTO

Soy el árbol, soy el agua, soy la llama. Nazco en el bosque, nazco en las cumbres, nazco del rayo. Hecho raíces, bajo montañas, prendo en la madera. Crezco del tallo, ahondo en la tierra, me avivo en el viento. Hago bosques, hago ríos, hago fuegos. Sostengo la tierra, apago los fuegos, quemo los bosques. Se pudre mi tronco, se estancan mis aguas, desprendo malos humos. Me quedo sin savia, se filtran mis fluidos, se apaga la llama. Pasto de insectos, cuna de bichos, abrigo de brasas. Nace la hormiga, nace el zapatero, nace la liebre. Soy la hormiga, soy el zapatero, soy la liebre.           

MARTA TORRELLÓ

MICRORELAT n°6

AMB RESPECTE!

Tinc gana; així que m’aixeco del llit depressa i vaig a buscar una de les galetes que en teoria no porten gaire sucre. M’assento al sofà, agafo el comandament de la televisió i de seguida tv3! Fan notícies altra vegada! , és a dir, tot. Com diria la meva àvia: “Ai Verge; on s’ha vist això!?”

Corrupte, abús! I ara diga’m tu, on està la honestedat i la lleialtat si aviat haurem d’anar tots a mendicar pels carrers?

NUTI-NUTI

MICRORELAT n°5

PENSIÓ VITALÍCIA

La quantitat de zeros que mostrava l'aplicació bancària del seu Iphone5 tenien poc tema de conversa. Havia intentat sortir a fer unes birres amb el seu televisor d'última generació i un exclusiu Rolex Suïs. Una companyia molt selecta, això si, però la ingesta d'alcohol va ser diferentment problemàtica per tots tres. A més a més, el sexe salvatge amb el seu Porsche ja no el complaïa des d'aquell incident amb el tub d'escapament.  Però, sens dubte, el que més el molestava de la seva vida de jubilat, era haver de compartir pis amb el capullo que es trobava cada matí al mirall del lavabo.

RYBAN T.

MICRORELAT n°4

DIUEN

Diu la llegenda que en un temps no gaire llunyà en un país prop d’aquí, lladregots governaven i llicenciats escombraven jardins. Que bancs desnonaven als pobres fent-los presoners de deutes insultants, per vendre als rics a preus ridículs les cases i tornar a especular. Que polítics aprovaven lleis per jubilar-se amb pensions escandaloses, mentre retallaven en educació, serveis socials, cultura, sanitat, i els seus avis vivien en precarietat. Deu fer por viure en un país així. En el meu poble això no passa, la gen, malgrat que es queixa, no aixeca crits, deu ser doncs que ja els està bé així.  

MAITXIA

MICRORELAT n°3

ALGO ANUNCIADO

- Mi nombre es Don Black, ya sé lo que estás pensando… Sigo escuchando, no me interesa. Sin embargo amigo, estas a punto de descubrir que todos los caminos llevan a Roma-. Abrí el paquete de tabaco, y me puse a fumar - Solo es cuestión de tiempo, sino soy yo, quizás sea otro, veras este negocio no presta informadores, pero existe muchos postores. Vivo de ti, de tu corrupción y avaricia… Así que, ¿me escoges o te preparo una dolorosa escena?

DIANTE

MICRORELAT Nº 2



ROVELLATS

La darrera llaçada al turmell li va semblar necessària per no anar de corcoll, tot just començar la ruta.
Confiava en l’olor dels pruners, per tornar a ofegar aquell volant, vestit de sàvies empremtes d’unes mans desaparegudes. Les seves xiruques, s'endinsaven en un camp de bardisses salvatges, que el conduirien a respirar davant la seva troballa.
Observava l’estrall del pas del temps en aquella estructura gegant de ferro i no podia evitar trobar una relació, entre la manipulació ambiental de la matèria en aquell tractor i la manipulació corrupta governamental que li havia tocat viure.

LLADREGOT

MICRORELAT Nº1



PERSPECTIVAS

Ella, de repente, pasó a ser otra.
Igual fue por lo que dijo, por la luz y su ángulo, por mi ánimo, las copas de más... No lo sé, pero ahí estaba, la de siempre pero la más hermosa de repente. Nunca jamás dejó de serlo, como cuando ves una figura de forma distinta y ya no puedes verla del otro modo. Así quedo ella, hermosa.
Supe que aquello era una condena de por vida, y aunque me esforcé por encontrar las perdidas imperfecciones, éstas se fugaron. Entonces pasé a dudar sobre si me volví ciego, o es que hasta ese momento, lo había sido siempre.
YINO