La majoria dels països de l'Amèrica Llatina viuen immersos en processos -cada dia més profunds i irreversibles- de canvi social i d'alliberament nacional.Els seus pobles han elegit governs molt allunyats de les velles polítiques d'exclusió i de fam per a les majories empobrides, i han emprès camins d'independència, dignitat i sobirania, per treure’s de sobre la tutela estrangera que durant segles va marcar els seus destins, moltes vegades per la força de les armes.
Països com Nicaragua, Brasil, Veneçuela, Cuba, El Salvador, Equador, Bolívia, l'Uruguai, Paraguai, etc., etc. caminen en aquesta direcció, certament cadascun per sengles diferents que reflecteixen la diversitat dels seus pobles, de les seves històries, de les seves situacions sociopolítiques, de les seves institucions…
No pocs d'aquests països (Cuba, Veneçuela, Hondures, Nicaragua, Bolívia, República Dominicana…) s'agrupen en l'ALBA amb la ferma determinació d'anar creant un pol llatinoamericanista que permeti abordar els reptes comuns de tot el continent: la fam, l'analfabetisme, la sobreexplotació i el maltractament a nens i dones, la desocupació….
Nicaragua camina al mateix pas: a les eleccions de novembre de 2006, els i les nicaragüenques van tornar a dipositar la seva confiança en el Front Sandinista de Alliberament Nacional (FSLN) i en Daniel Ortega, per dirigir el seu destí… Això després d'un llarg període de 17 anys de governs neoliberals i profundament doble-gats als interessos, polítiques i mandats dels governs dels Estats Units i Europa, així com de les seves transnacionals.
A les eleccions municipals del 9 de novembre passat, aquest mateix poble, massiva i democràticament (donant justa resposta a una immensa campanya mediàtica orquestrada en gabinets estrangers molts mesos abans), va ratificar el seu su-port al Front Sandinista i al seu govern lliurant-li 109 dels 153 municipis del Nicaragua.
En any i mig, el nou govern sandinista i el poble, han treballat per retrobar el camí iniciat el 19 de juliol de 1979… allunyant-se de polítiques neolibe-rals, recuperant la dignitat i independència nacional, col·locant a la gent més desafavorida com centre de les seves polítiques de desenvolupament (educació i sanitat gratuïta, iniciatives de lluita contra la fam, revitalitzant les institucions autonòmiques de la Costa Atlàntica, etc.) i creant noves formes de participació democràtica i popular.
També, i com a part d'aquest procés, Nicaragua s'ha sumat a la “Alternativa Bolivariana para los pueblos de Nuestra América” (ALBA) fonent el seu futur al d'aquests germans pobles del continent.
Però, així com va ocórrer durant la dècada dels 80 (quan Estats Units va llançar la seva guerra d'agressió contra el poble nicaragüenc i la Revolució Po-pular Sandinista) avui la democràcia nicaragüenca ha d'enfrontar una despietada campanya de mentides i xantatges promoguda des de Washington i diverses capi-tals europees, sota l'esquema de “contrainsurgència informativa en guerra de baixa intensitat”. Una iniciativa que s'ha d'entendre, no només com un atac al nou govern sandinista, sinó com a part de la batalla de la dreta autòctona i dels seus padrins estrangers contra aquest nou ascens popular i emancipador llatinoamericà... i, especialment, com una agressió al bloc de països de l'ALBA.Aquesta campanya s'ha recruat en els últims mesos. Va fixar el seu objectiu en el desacreditar l'inobjectable i contundent victòria electoral del FSLN a les elecci-ons municipals i busca aconseguir ofegar al govern sandinista per obligar-lo a canviar les seves polítiques i pactar amb la derrotada “oposició”.
Un dels últims moviments d'aquesta campanya, ha estat la suspensió de la coo-peració i ajuda al poble nicaragüenc per part de diversos governs europeus i dels Estats Units; així com la d'algunes ongs que (-instru-mentalitzades- entusiastament es van sumar a aquesta estratègia de persecució...) utilitzen els diners que els seus propis pobles destinen als països més empobrits, com arma política de dominació imperialista.Per tot això, les organitzacions signants, així com nosaltres, en qualitat de dones i homes lliures…Declarem1.- El nostre incondicional suport al dret del poble nicaragüenc a definir el seu destí lliurement, sense ingerències ni xantatges estrangers de cap tipus.
2. El nostre suport al rumb independent, sobirà i popular del govern del FSLN, encapçalat pel president Daniel Ortega.3. La nostra fraterna i renovada salutació al poble de Nicaragua en el 30è ani-versari del Triomf de la Revolució i el nostre convenciment que aquesta segueixavui viva en totes les tasques que diàriament enfronten en la construcció d'un país més just per a tothom.Rebutgem i condemnem:1. La ingerència estrangera en els assumptes interns de Nicaragua.2. La política de xantatge que executen els governs dels Estats Units i de la Unió Europea.3. La campanya de mentides deslligada per les corporacions i multinacionals de la (des) informació internacional, així com de tots aquells que els serveixen de dòcils comparses.I, com a forma de mobilització i compromís, signem aquest manifest i ens autoconvoquem per celebrar el30è aniversari del triomf de la Revolució a Nicaragua el dissabte 27 de juny a Can Serra, en la “Casa de la Reconciliació” de L'Hospitalet.¡¡Sandino vive, la lucha sigue!!
Recolzem els processos revolucionaris de Nicaragua i de tota Amèrica Llatina (ALBA, ...)”Assemblea 30è aniversari de la Revolució Popular SandinistaAmigues de l'ALBA, Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua (ACBN), Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador (AEPCFA), Brigada Rubén Darío, Casa de Nicaragua, colectivo Guegüense, Imatges per a la Solidaritat, Infonic, SOARPAL,...- - - - - - - - - - - - - - -Si estàs d’acord amb aquest manifest i vols signar-ho,pots fer-ho a través de qualsevol de les organitzacions signants,enviant un missatge a
defensemnicaragua@yahoo.eso visitant la pàgina webwww.defensemnicaragua.org
