Llibertat
Una vegada, hi havia a Barcelona una finestra molt bufona que somiava poder volar i viatjar a tot arreu. La finestra estava cansada d’estar enganxada a la paret, tot el dia veient les intimitats de quatre incultes, les novel•les i les catàstrofes mundials. Ella mirava al front i s'imaginava volant, veien món i la cosa més bonica de totes, la mar Mediterrània. Un dia la nostra Marina es va enamorar. Davant de casa,va aparcar un camió ple de finestres noves i ben plantades que només veure-la van fer-li compliments. Totes menys una. En Martí, una finestra educada i tímida. Van començar a parlar, i parlant, en Martí va confessar-li que estava fart de portar vida de finestra, volia fugir i veure món. -Sempre i quan tu em facis companyia- va dir-li. La Marina va decidir que ja n'hi havia prou i es va començar a desenganxar amb força de la paret. De sobte, es va aixecar un vent huracanat que va fer volar a en Martí i va acabar de desenganxar la Marina, i tots dos enamorats van emprendre volant el viatge tant desitjat.
Autor/a: Eloradhana
-------------------------------------------------------------------------------------
Blas i Croqui
En Blas va neixer el 9 de septembre del any 0 abans de crist. Satanas Corpetit encara no conexia a Emilio Botin i els dinosaures feia 59.998.000 anys que s’extinguiren. Sortian deus sota les pedres i els cucs van tenir que emigrar (molta competencia). Bonic panorama!?... Pero Blas hi era ahí. La seva mare no era verge, ni el seu pare un colom, pero ell hi era.
Mira que de sobpte es va trobar amb un noi que es deia Croqui. Croqui era del barri, un xicot estrany. Havia tingut una mala infancia (el seu pare estava enganxat al penso i va volar). Sempre estava parlant de solidaritat, austeridad i senzillesa, pero es proclamava fill del seu deu. Mai el va caure be.
Blas era un tros de Blas!! i Croqui nomes el fill de un onze menys un.
Li fotia molt quant treia els miracles “borras” i feia bavejar als bavejadors., pero no deia res. Li fotia molt quant la gent anava al seu darrera buscan la veritat, pero no deia res. Li fotia molt quant parlava del paradis, pero no deia res. Nomes era Croqui amb les seves paranoies i els seus paranoics...deia.
Els peixos es van multiplicar, el cecs van veure, el muts van parlar i el leprosos sen van anar de graellada, pero Blas na va dir res.
Blas no va morir a la creu, ni va veure mai un circ roma. Una tubercolosis sel va emporta . Pobre Blas??...... jajajaja!!! pobre de nosaltres. Agafeu-vos que arriben corbes.
Croqui ens vigila!!!!!!!!!!!
Autor/a: Rouko Babea
-------------------------------------------------------------------------------------
MARE LLUNA
Un cúmul de cèl·lules a la immensitat, un cau segur i calent, un camí cap a la independència.
Mirades d'amor i tendresa a uns ulls desconeguts però familiars... i vas creixent cap a la llibertat.
Desig de cuidar-te sempre de protegir-te d'estimar-te fins a l'infinit, consciència d'acompanyar-te de guiar-te i de respectar-te.
Vols la Lluna? jo sóc la lluna i cada cop que vols la lluna jo sóc aquí i sempre seré aquí perquè tu ets la meva filla i jo la teva mare.
I l'amor creix i creix sense fi...
Autor/a: Txamana
-------------------------------------------------------------------------------------
QUÈ HA PASSAT?
Arribà la mare al niu i no hi havia ningú. Què havia passat amb els seus fills?
Els havien agafat?
Havien marxat ja?
Qui sap...
Autor/a: Piu piu
-------------------------------------------------------------------------------------
PRESONER DEL SOMNI
Sense acostar-me a la llum vaig caminar durant cinc dies acompanyat per la foscor. No tenia son, tampoc gana, i les meves ganes de parlar eren inexistents. Aquell tètric camí tampoc em va oferir en cap moment l'oportunitat de conversar amb ningú.
Durant tot aquest temps vaig caminar tranquil, sense cap símptoma d'esgotament, fins que de cop vaig sentir la teva veu. Et sentia, et reconeixia, però quan decidia contestar-te la meva veu no responia. Pres pel pànic angoixant vaig començar a còrrer cercant la teva silueta en algun lloc del camí. Vaig seguir la melodia de les teves paraules fins que de cop et vaig trobar al costat de la llum, encara adormida en aquell llit d'hospital. Et volia venir a buscar dins el teu somni permanent i ajudar-te a que la mort no guanyés la batalla però aquest cop no ha estat possible. Sigues forta i lluita, tornaré aviat.
Autor/a: Sac de Gemecs
-------------------------------------------------------------------------------------
La part fosca
Heu vist alguna vegada una ballarina entre les branques d’un arbre? O un dofí saltant entre les fulles? Jo sí. I quan estic molta molta estona mirant-los, també puc veure la part fosca dels arbres.
Crido la mare i ve a estirar-se amb mi a l’hamaca i li explico mentre mirem la copa dels arbres i les estrelles. Què és la part fosca? em pregunta la mare. No sé com explicar-t’ho. Doncs posa’m un exemple. Mira, aquell fantasma que demana ajuda. O aquella bruixa que crida, amb els braços cap enrere, cridant. O el llop que fa auuuuuuuuu.
La mare diu que els veu, però no estic segura. Jo sé que has d’estar molta molta estona a l’hamaca mirant els arbres i les estrelles per a trobar-hi la part fosca.
Autor/a: Júlia Soler
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada