PERÍMETRE ZERO
Els meus braços delimitaven un espai minúscul de dolor, convertint en
actriu protagonista a les meves cames, que plegades com si d'un cotxet de nadó
es tractessin, acabaven de ser tancades per un cadenat de mans suades.
Amb la llengua em llepava els genolls i les meves dents salvatges, quedaven
enfonsades en un matalàs de pell espantada.
Em vaig adormir
així durant uns minuts, sospesant la meva columna al meu estèrnum, i deixant
despullat el llindar de l’audició,
esperava el meu rescat.
CAFÈ
AMB GEL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada