Concurs de microrelats!!

Ja tenim el primers microrelats!!:


Papers canviats


El meu gos borda quan plou, no dorm ningú les nits de tormenta. No em queixo, peró, sé que podria ser molt pitjor. El gos d’un amic és epil•lèptic, a ell els trons i llamps li venen de dintre de la casa. El teu gos és el teu gos, què se n’ha de fer. A mi fins i tot comença a agradar-me aixó d’haver-li de portar el diari i les sabates tots els matins.


Autor/a: Francisco Crisolino


-----------------------------------------------------------------------------------

Retalls


Inici

Només podia veure l’esquena del metge corbada sobre tu. Un segon, dos. Res. I de sobte l’esclat del teu plor, el teu primer plor. Jo també vaig plorar, esgotada, destrossada. Feliç.

I final

Et miro i veig la marca dels anys. Has perdut la força, molts cabells, algunes dents. La roba et penja flonja. Com la pell de les galtes. Em somrius, càlid. Em mires, amb un ulls que em coneixen. Tu també em desitges?
... i, al mig, la vida.


Autor/a: Hipàtia


-----------------------------------------------------------------------------------

Ajust de plantilla


Mai haguéssim imaginat que recuperar la feina dels pares hagués estat tan fàcil. Al cas d’en Joanot el jardiner, vam trigar dues hores en destruir el collage de flors del rebedor de l’ajuntament. El cap de personal, en Rodrigo, no va tenir més remei que recular i tornar-lo a contractar. Més lent va ser el cas d’en Pere i na Júlia, escombriaires els últims 25 anys, vam necessitar una setmana per fer saber a en Rodrigo que sense ells, els carrers estarien molt bruts. Així vam anar fent, fins aconseguir que tothom fos readmès; na Marisa la electricista, capaç de reparar tots els fanals que una nit van deixar de funcionar; en Fonseca, el paleta, gran especialista en refer teulades, sobretot les foradades...

Fins i tot, en l’últim cas tot va resultar molt senzill. L'ùnic problema va ser que necessitàvem una ajuda, la qual vam demanar a en Rodrigo, ja que va ser ell qui va acomiadar a tots. Tot i resistir-se, gràcies al Rodrigo, vam aconseguir que la Paula recuperés la feina a la funerària.



Autor/a: Eric Artur