SOLEDAT
Va obrir els
ulls i es va trobar amb el maleït sostre que tants cops havia observat, amb el
pas del temps havia deixat de ser blanc, més aviat era gris com ella mateixa.
Amb dificultats es va aixecar i davant del mirall va repassar les seves
ferides, aquestes no eren les que provocaven més dolor, les altres, les del cor
feien un mal profund, sever, malaltís i fosc, tant fosc com aquell sostre.
De cop, en el
seu cap van tornar a aparèixer aquelles paraules: dona, revela’t,
lluita...lluita!
Sense
pensar-ho dos cops va decidir donar sentit al seu nom. Va agafar quatre coses i
va marxar, sense claus, per sempre més.
LILITH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada