AL FONS DEL FONS
Les llàgrimes brollaven dels seus ulls.
Incompresa i enutjada, s’enfilà escales amunt per trobar refugi darrera la
malmesa porta de les golfes. Mentre grinyolaven
les baldes de ferro al obrir el bagul herència de la besàvia , va desprendre un
fort olor ranci, i un vel nostàlgic la
va envair. Allà hi guardava els records més preuats i entre ells, al fons del
fons, trobar una capseta plena de petits objectes, una foto i un paper
manuscrit, que amb mans tremoloses estrenyé fort contra el seu pit, gaudint en
aquell moment, el rescat d’íntims sentiments ocults al mon, aconseguint aturar
la terra.
MAITXIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada